ESCOLA PER LA PAU AMB EL SAHARA

Aquesta és una associació que neix amb la voluntat de
treballar amb i per el poble Sahrauí.
El Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola que va
arribar a assolir el rang de província, va ser abandonada pel
govern central en el 1974 gràcies a les pressions
internacionals del moment. Immediatament Marroc i
Mauritània porten endavant una ocupació civil i militar del
territori (coneguda com “la Marxa Verda”), sotmetiment que
encara avui perdura per part dels veïns marroquins, fent als
sahrauís residents del Sàhara ocupat víctimes sistemàtiques
de la repressió policial i de la constant violació del Drets
Humans internacionalment reconeguts.
El FRONT POLISARI (Front Popular per a l’Alliberament de
Saguia El-Hamra i Rio de Oro) inicià la seves accions
armades en defensa de l’autodeterminació del seu poble. El
1976 es proclama la República Àrab-Sahrauí Democràtica
(RASD) i comença la “Guerra del Sàhara”.
En el moment de l’ocupació (1975) milers de sahrauís fugen
a través dels desert algerià fins a establir-se als, encara
actuals, Campaments de Refugiats Sahrauís de Tindouf,
ubicats a la “Hamada”, en el més àrid desert del Sàhara i
sense cap possibilitat de desenvolupament i manutenció
més enllà de la proporcionada per l’ajuda humanitària
occidental.
A nivell polític, el conflicte per l’autodeterminació del Sàhara
Occidental continua bloquejat per causa de les pressions del
Govern Marroquí, amb Espanya com a país amic, i la manca
d’implicació efectiva per part dels organismes
internacionals.
Enguany porta 33 anys exiliada una població superior a
175.000 sahrauís, en unes condicions de vida altament
extremes y precàries, però amb un nivell d’organització
social que els permet mantenir la esperança de recuperar els
seus drets i la alliberació del seu país, el Sàhara Occidental,
espoliat il·legalment dels seus recursos naturals amb la
complicitat i benefici de molts països anomenats
“desenvolupats”.